ARBRES SINGULARS DE LA BANQUETA

A la Banqueta hi ha arbres que es repeteixen molt com el plataner, l'aubi, la freixa, etc..., però n'hi ha de singulars, un dels quals és una arbre que està darrere del carrer Àngel Guimerà, nosaltres li dèiem cireretes d'agost, es diu arç blanc.
La fitxa tècnica és:

ARÇ BLANC

Família: Rosàcies

Espècie: Crataegus oxicanta L.(sin: C.laevigata i C.monogyna.)

Sinònims :Espí blanc, espinal; majuelo (castellà); aubépine (francès);

Distribució: Europa, Àfrica del Nord, i Nord Amèrica. Es troba entre altres arbres als torrents i vessants de les muntanyes i a les ribes dels camps de cultiu. A la península abunda més C.laevigata

Descripció:Es un arbre que no sol passar dels dos metres, té les rames amb punxes, les fulles estan dividides en tres, cinc o set talls.

Flors en corimbe amb poques flors blanques d'olor agradable, amb cinc pètals que cauen ràpidament, molts estams i un sol estil i un fruit de la grandària d'un cigró. Les llavors tarden 18 mesos a germinar , però els arbres es solen cultivar a partir d'esqueixos

Part usada: Somnitats florida.

Sabor: Dolç

Recol•lecció: Les flors es recullen a la primavera quant estan a punt d'obrir-se i es sequen ràpidament en un lloc airejat i a l' ombra i es guarden en un lloc protegit de la llum i la calor, així es guarden bastant temps.

Composició química:•

o Flavenoids 1-2'5%.

o Leucoantocianidines 1-3%.

o Oli essencial: aldehid anísic.

Normes de la farmacopea:•

o Glicòsids flavenoídics > 0'5%.

o Cendres totals < 6%

o Pèrdua per dessecació < 10%

Falsificacions: Amb Sorbus acuparia L. i Prunus spinosa L.

Flors: amb Prunus espinosa L. es distingeixen per la seva disposició de l'ovari i, amb hidrat de cloral al teixit de l'endoteci de les anteres de l'arç blanc es colora de vermell. També es falsifiquen amb flors d'acàcia.

Anàlisi microscòpica de les pólvores:

Pels unicel•lulars més o menys corbats amb paret gruixuda.

From Pel·lícules

RUTA PER LA MATERNITAT D'ELNA

La federació de dones de les Garrigues, va organitzar els dies 8 i 9 d’octubre una sortida cultural inspirada en el llibre de la Maternitat d’Elna.

El dia 8 vam fer una ruta sobre Dalí al castell de Púbol, el museu-teatre de Figueres i per la mateixa ciutat, va estar força interessant

CASTELL DE PÚBOL

Visita que s’estructura a l’entorn de la intervenció artística de Salvador Dalí al castell de Púbol. Es remarquen els elements més surrealistes des de diferents vessants: arquitectura, pintura, disseny, escultura i objectes artístics. Ens endinsarem en el món més privat de Salvador Dalí i apreciarem tot l’esforç creatiu que va fer al castell únicament per a la seva esposa i musa Gala.

From Pel·lícules

TEATRE-MUSEU DALÍ

El Teatre-Museu Dalí, l’objecte surrealista més gran del món, ocupa l’edifici de l’antic Teatre Municipal, construcció del segle XIX destruït a la fi de la Guerra Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí va decidir crear el seu museu.

FIGUERES

Arreu del món no es pot parlar de surrealisme sense parlar de Dalí, ni de Dalí sense fer esment de Figueres. Es fa una visita guiada pels escenaris dalinians de Figueres, la ciutat on Dalí va néixer, viure i morir , la ciutat on va voler deixar la seva obra més emblemàtica.

El 9 d’octubre vam fer la ruta de la Maternitat d’Elna, per poder entendre el que va significar, cal conèixer el que va suposar l'exili i posar-te en la seva pell. Amb una voluntat explicativa i pedagògica, la mostra, descriu tot el cicle històric que va ocasionar l'exili republicà després de la Guerra Civil, estructurat al voltant de cinc àmbits: la consideració general sobre l'exili, l'exili de 1939, la diàspora, les seves vivències i el seu llegat.

Primer vam visitar el Museu-Memorial de l'Exili a la localitat fronterera de la Jonquera. Es tracta d'un espai permanent dedicat a recuperar la memòria dels exiliats per la Guerra Civil espanyola i a estudiar i divulgar el seu llegat. Inclou una mostra permanent sobre la història de l'exili des de la Guerra Civil fins als nostres dies, una sala d'exposicions temporals i una aula de tallers pedagògics.

Però no va ser el museu el que més em va impactar sinó les explicacions de l’Asumpta Montellà, ens va fer traslladar l moment de l’exili i ens va fer reflexionar com es sentia aquesta gent marxant del seu país, la seva casa, la seva família, ho perdien tot i el poc que s’enduien molts cops ho anaven deixant pel camí, inclús la vida.

A continuació vam anar a la platja d’Argelers, on van estar tancats dins les platges acotades per tanques de filferro i el mar. Els exiliats, sense aigua, sense menjar, cap sopluig, sense latrines per fer les necessitats, violacions, plovent, vent, fred, etc... tot el pitjor que us pugueu imaginar, van decidir que l’únic que no perdrien seria la dignitat

Després vam anar un moment al cementiri espanyol, on hi ha enterrades unes 250 persones entre adults i nens, que van morir en aquest camp per les seves males condicions,

Finalment vam anar a la Maternitat d'Elna. Elisabet Eidenbenz, una mestra nascuda a Zuric, l’any 1913, va impulsar des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació d’una maternitat on van poder assistir les dones embarassades recloses en els camps d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, on hi van néixer uns 600 nens/nenes.

From Pel·lícules

“La major satisfacció és que la Maternitat d’Elna es converteixi en una illa de pau enmig de l’infern de la guerra; en una bombona d’oxígen per tirar endavant, per seguir vivint” Manuela Mesa Peinado

EL CAMPANAR DE LA VILA

Com que aviat serà l'entrega dels premis Joan Duch m'ha semblat interessant compondre  el poema visual sobre d' "EL CAMPANAR DE LA VILA", per començar a fer un tastet.

From Pel·lícules