Els dies 23, 24, 25 I 26 es celebrarà la nostra Festa Major, esprem que en gaudiu i us ho passeu molt bé.
divendres, 16 d’agost del 2013
dissabte, 10 d’agost del 2013
TERUEL
El passat cap de setmana del 26 al 28 de juliol vam visitar Teruel i el seu entorn. D'anada vam passar per Zaragossa i de tornada per Castelló, és un paisatge tan sec i àrid queteníem ganes de veure aigua.BELCHITE
Primer vam passar per Belchite, la veritat és que em va fer pena que encara conservin les runes del poble vell, és un record desagradable. Em va produir molta tristesa, esperant que no torni a passar mai més.
La
importància estratègica de Belchite com a entrada natural cap a
Saragossa va suposar que es convertís en l'escenari d'una batalla
que va destruir per complet el poble. La guerra de 1936 va reduir a
runa pràcticament el primitiu nucli urbà, havent de construir un
poble de nova planta al costat de l'antic emplaçament.
L'anomenat Poble Vell de Belchite està completament desolat, abandonat per l'administració pública durant massa temps. Veiem com cada dia varia el paisatge, ja que van desapareixent i caient les antigues edificacions, que no han estat consolidades les seves estructures.
L'anomenat Poble Vell de Belchite està completament desolat, abandonat per l'administració pública durant massa temps. Veiem com cada dia varia el paisatge, ja que van desapareixent i caient les antigues edificacions, que no han estat consolidades les seves estructures.
TERUEL
La
capital de la província de Terol, és considerada una joia de l'art
medieval. Es té constància de la seva existència en època
celtibèrica, anomenada "Torba" pels historiadors. Durant
la dominació musulmana va passar a cridar-se "Tirwal". El
gran valor del seu patrimoni històric va ser reconegut per la UNESCO
el 1986 quan va declarar Patrimoni Mundial a l'Arquitectura Mudèjar
de Terol.
El
conjunt conserva gran nombre d'edificacions d'època medieval. Alfons
II va dotar a la ciutat d'un castell cedit primer a l'ordre del
Redemptor i a partir de 1196 als Templers, i d'una gran muralla amb
set portes. La muralla concentra el casc històric de la ciutat i les
torres de Ambeles i Lombardera. També s'han conservat restes de
l'Aljub Medieval situat a l'antiga Plaça del Mercat, avui Plaça del
Torico.
La
Catedral de Santa Maria es va construir sobre la parròquia romànica
de Santa Maria del segle XII. Va ser acabada en 1577 i presenta un
dels béns culturals més importants d'Aragó, la seva sostrada
mudèjar. Emblemes de l'art mudèjar aragonès són igualment la
torre de Sant Martí i la torre del Salvador. L'església de Sant
Pere, també d'estil mudèjar i gòtic, conté el Mausoleu dels
Amants, Diego Martínez de Marcilla i Isabel de Segura, protagonistes
de la coneguda tragèdia històrica. Són de destacar, d'igual forma,
la torre mudèjar de l'Església de la Mercè i el Convent de Sant
Francesc.
Al segle
XVI s'aixequen l'Aqüeducte dels Arcs, important obra d'enginyeria, i
la Casa de la Comunitat, que avui conserva el Museu de Terol,
construïda en 1542, sota la direcció dels mestres Joan de Rigol i
Pedro d'Heredia. La Casa del Deán, al costat de la Torre de la
catedral, segueix la tipologia del palau aragonès del segle XVI.
Compta
amb un important patrimoni eclesiàstic destacant l'església de Sant
Andreu i la de Sant Miquel, el convent de les Clares i el convent de
les Carmelites, però també civil amb exemples com el Palau dels
Marquesos de Tosos i el Palau dels Marquesos de la Canyada. Prop de
la Catedral es troba l'edifici de l'Ajuntament, aixecat a mitjan
segle XIX.
Si bé
Teruel és reconegut per ser la capital del mudèjar, no cal oblidar
la seva gran aportació a l'art del segle XX, amb rellevants edificis
de tall modernista i historicista. El 1929 es va inaugurar el
Viaducte, una de les obres d'enginyeria més importants de l'època a
Espanya, construït per Fernando Hué i que comunica el casc històric
amb l'eixample urbà. Del casc històric s'accedeix a l'Estació de
Trens per mitjà d'una plaça d'neomudèjar.
Entorn de la Plaça del
Torico, es concentra l'espai comercial de la ciutat amb grans
edificis modernistes restaurats, entre ells els anomenats Casa El
Torico i Casa L'Madrilenya. Altres edificis importants són Casa Bayo
i Casa Ferrán. La Plaça de Sant Joan aglutina els edificis
d'organismes oficials i el neomudèjar Teatre Marín. L'Arxiu
Històric Provincial de Terol té la seva seu actualment a les
antigues escoles del Raval o Antigues Escoles Muguel Vallès, edifici
modernista de 1912 realitzat per l'arquitecte català Pau Monguió.
L'Ermita del Carme, és un altre dels importants exemples
modernistes, construïda en 1882 per l'arquitecte valencià José
Manuel Cortina Pérez.
ALBARRACÍN
Emplaçada
en un turó de les Muntanyes Universals, és ciutat medieval que
s'assenta en l'istme i la península que forma el riu Guadalaviar.
Està envoltada en les seves quatre cinquenes parts per un profund
tall que fa de fossat defensiu, complementat per l'imponent cinyell
de muralles que culminen al castell del Caminador.
Compta amb abundants monuments, com l'Església de Santa Maria, la catedral, el Palau Episcopal, algunes mansions senyorials, entre les que destaca la dels Monterde, i una peculiar arquitectura popular on destaquen la casa de la Julianeta, la casa del carrer Azagra, la plaça de la Comunitat i la petita i evocadora Plaça Major.
Compta amb abundants monuments, com l'Església de Santa Maria, la catedral, el Palau Episcopal, algunes mansions senyorials, entre les que destaca la dels Monterde, i una peculiar arquitectura popular on destaquen la casa de la Julianeta, la casa del carrer Azagra, la plaça de la Comunitat i la petita i evocadora Plaça Major.
Però
l'encant d'Albarracín està sobretot en el traçat dels seus carrers
adaptats a la difícil topografia del terreny, amb escalinates i
passadissos i en el conjunt del seu caseriu de murs irregulars, de
color vermellós, amb entramat de fusta, en difícil equilibri, amb
ràfecs que es toquen. Una característica diferenciadora de la
ciutat d'Albarracín respecte als pobles de la Serra és l'ocupació
abundant de les estructures amb entramat de fusta i envans de guix
vermellós que confereixen el color característic al conjunt. El
guix és material característic a Albarracín, més fins i tot que
la pedra. L'arquitectura de fusta i guix és més lleugera que la de
pedra, el que redueix el volum de materials a utilitzar, i en el cas
de la ciutat economitza el cost de l'obra per la dificultat d'accès
a aquesta.
Cada
racó, cada casa, és objecte d'admiració per les seves portes i
trucadors (picaportes de ferro imitant un petit i fantàstic drac),
les seves diminutes finestres amb cortinetes de puntes, els seus
balcons correguts en rica forja i de fusta tallada, ... El monument
principal de Albarracín és la ciutat mateixa, amb tot el seu sabor
popular i aristocràtic, reflex de la seva història i del bon fer de
les seves gents.
dissabte, 1 de juny del 2013
VIATGE A BURGOS
El passat 25 i 26 de maig vam participar en la sortida organitzada per l'Associació de dones JUNIETA i va estar molt interessant i plena. Em va agradar molt però vaig trobar a faltar una mica més de temps lliure.
Aquests va ser els llocs que vam visitar.
CATEDRAL DE SANT DOMINGO DE LA CALZADA
Va ser consagrada 1106 pel bisbe Don Pedro Nazar, convertint-se en Col · legiata cap 1158 i Catedral després de 1232 , sent des de llavors seu del bisbe de Calahorra-La Calzada.
La construcció de l'església actual, va començar en 1158, mantenint la majoria de l'antiga, aquests treballs van ser dirigits pel mestre Garçion. , la part dreta del transsepte , va ser elevada per realitzar la tomba de Santo Domingo.
Està construïda com una església de peregrinatge, ja que es troba en el camí francès a Santiago de Compostela , amb un característic deambulatori , després de l'altar major, que permet la circulació dins de la catedral.
El temple va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931
No hi ha un lloc a tot Europa comparable a aquest verger d'ossos i fòssils que amaga innombrables restes humans i animals dels pobladors de la Serra d'Atapuerca prehistòrica.
El límit d'aquestes troballes es desconeix ja que, metre a metre i any rere any, els investigadors escriuen una pàgina més d'aquesta completa enciclopèdia.
Quatre espècies diferents d'homínids-descobertes, per ara - van deixar el seu rastre en aquesta petita porció de la província de Burgos, declarada en 2000 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Avui, només un any després del trenta aniversari de la primera troballa en l'excavació, aquesta regió muntanyenca d'Atapuerca segueix oferint l'home del segle XXI totes les seves possibilitats. Però el millor de tot és que la muntanya màgica es pot visitar i gaudir.
Potser el seu nom no ha
transcendit fora d'Espanya tant com justament hauria correspost a una ciutat de
tal bellesa i encant. És per això que la considerem una pista secreta per conèixer
una pedra preciosa de l'època gòtica, tan sorprenent a la capital com a la seva
província.
La primera impressió que s'emporta un de Burgos és la seva bellíssima Catedral dominant la ciutat i la seva essència: Gòtica, senyorial i laboriosa.. Al seu voltant s'estén un casc antic perfectament conservat, on encara es poden apreciar les muralles. S'hi respira l'herència de glòries passades, i el burgalès, sobri i rialler alhora, es presenta encantador i amigable.
La seva antiga i rica història s'ha forjat en pedra algunes de les més sorprenents meravelles de l'arquitectura espanyola, no en va, aquí trobem la llavor de Castella, origen del que és avui Espanya. A Burgos va néixer el comte Fernán González, fundador del comtat i posteriorment regne castellà i el Cid, heroi nacional, que va campar contra els moros en època de Reconquesta. I si de tot això no haguessin quedat tan imponents castells i monestirs, podríem pensar que tot és llegenda.. Però la història es renova davant la nostra sorpresa quan en aquests colpidors paratges, trobem l'empremta dels personatges que tant havíem llegit, recordant aquesta visita com una cosa entranyable i inoblidable.
CATEDRAL DE BURGOS
La primera pedra del temple va ser col · locada en 1221 pel rei Sant Ferran i el bisbe Don Maurici, consagrant solemnement l'any 1260. En la seva construcció van intervenir nombrosos artesans, entre ells el Mestre Enrique, Juan Pérez, Pedro Sánchez, Joan, Simó i Francisco de Colònia i Juan de Vallejo, els escultors Gil i Diego de Siloé, el pintor Alonso de Sedano i el mestre vidrier Arnau de Flandes. El exterior destaca por el armónico conjunto de sus líneas. L'exterior destaca per l'harmònic conjunt de les seves línies. La façana principal consta de tres parets laterals en els quals s'obren altres tantes portes, flanquejats els laterals per esveltes torres rematades amb els característics capitells o agulles-aixecades a mitjan segle XV per Juan de Colònia, a instàncies del bisbe Alonso de Cartagena que, amb les torretes de la Capella del Condestable i la llanterna del Creuer, formen un conjunt de belles proporcions. En els extrems de la nau transversal es troben les magnífiques portades gòtiques del Sacramental i de la Coronaria o dels Apòstols. Ja en el seu interior, destaca la Capella dels Condestable, construïda a finals del segle XV per Simón de Colònia per al Condestable de Castella don Pedro Fernández de Velasco, la Capella del Sant Crist de Burgos, la Capella de la Presentació, la Capella de la Visitació, la Capella de Sant Jaume i Sant Joan, on s'exposen valuoses peces del Museu Catedralici, la de Santa Anna o de la Concepció, manada construir pel Bisbe Don Luis d'Encunya, i la de Santa Tecla, decorada profusament amb les esplendors l'últim barroc. L'Escala Daurada és una obra sense parangó en l'art universal, realitzada per Diego de Siloé a principis del segle XVI.Sota la delicada llanterna del Creuer, construïda al segle XVI per Juan de Vallejo, descansen en senzill sepulcre Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, i la seva esposa Jimena.
A l'església es poden veure setials
renaixentistes i gòtics, el Mausoleu del Rei Joan II de Castella i la seva
esposa, obra de Gil de
Siloé , el
retaule de la Cartoixa, de Gil de Siloe i D. de la Creu , del qual es diu que va ser daurat amb el primer
or arribat d'Amèrica, un tríptic flamenc i la tomba de l'Infant don Alfonso,
també obra de Siloé. L'església
posseeix vidrieres flamenques del segle XV i espanyoles de la XVII
Aquests va ser els llocs que vam visitar.
CATEDRAL DE SANT DOMINGO DE LA CALZADA
La Catedral de Sant Domingo de la Calzada està situada a la vila de
Sant Domingo de la Calzada de la Rioja , ( Espanya ). Des 1959 , té el títol de cocatedral juntament amb la de Logronyo i la de Calahorra.
La primitiva església romànica va ser construïda, sota l'advocació del Salvador i
Santa Maria, a la qual Alfonso VI , va realitzar la donació d'un
terreny, per a la seva construcció en 1098 .
Va ser consagrada 1106 pel bisbe Don Pedro Nazar, convertint-se en Col · legiata cap 1158 i Catedral després de 1232 , sent des de llavors seu del bisbe de Calahorra-La Calzada.
La construcció de l'església actual, va començar en 1158, mantenint la majoria de l'antiga, aquests treballs van ser dirigits pel mestre Garçion. , la part dreta del transsepte , va ser elevada per realitzar la tomba de Santo Domingo.
Està construïda com una església de peregrinatge, ja que es troba en el camí francès a Santiago de Compostela , amb un característic deambulatori , després de l'altar major, que permet la circulació dins de la catedral.
El temple va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931
ATAPUERCA
Atapuerca és un tresor arqueològic de dimensions difícilment estimables. No es
tracta d'un jaciment més, ja que conté la història de la humanitat des de fa
aproximadàment 1.500.000 anys. No hi ha un lloc a tot Europa comparable a aquest verger d'ossos i fòssils que amaga innombrables restes humans i animals dels pobladors de la Serra d'Atapuerca prehistòrica.
El límit d'aquestes troballes es desconeix ja que, metre a metre i any rere any, els investigadors escriuen una pàgina més d'aquesta completa enciclopèdia.
Quatre espècies diferents d'homínids-descobertes, per ara - van deixar el seu rastre en aquesta petita porció de la província de Burgos, declarada en 2000 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Avui, només un any després del trenta aniversari de la primera troballa en l'excavació, aquesta regió muntanyenca d'Atapuerca segueix oferint l'home del segle XXI totes les seves possibilitats. Però el millor de tot és que la muntanya màgica es pot visitar i gaudir.
A pocs quilòmetres de la capital
burgalesa i al Camí de Sant Jaume, el viatger té al seu abast una infinitat
d'activitats en un entorn natural i cultural, condimentat de l'excel · lent
gastronomia local.
|
La primera impressió que s'emporta un de Burgos és la seva bellíssima Catedral dominant la ciutat i la seva essència: Gòtica, senyorial i laboriosa.. Al seu voltant s'estén un casc antic perfectament conservat, on encara es poden apreciar les muralles. S'hi respira l'herència de glòries passades, i el burgalès, sobri i rialler alhora, es presenta encantador i amigable.
La seva antiga i rica història s'ha forjat en pedra algunes de les més sorprenents meravelles de l'arquitectura espanyola, no en va, aquí trobem la llavor de Castella, origen del que és avui Espanya. A Burgos va néixer el comte Fernán González, fundador del comtat i posteriorment regne castellà i el Cid, heroi nacional, que va campar contra els moros en època de Reconquesta. I si de tot això no haguessin quedat tan imponents castells i monestirs, podríem pensar que tot és llegenda.. Però la història es renova davant la nostra sorpresa quan en aquests colpidors paratges, trobem l'empremta dels personatges que tant havíem llegit, recordant aquesta visita com una cosa entranyable i inoblidable.
CATEDRAL DE BURGOS
La primera pedra del temple va ser col · locada en 1221 pel rei Sant Ferran i el bisbe Don Maurici, consagrant solemnement l'any 1260. En la seva construcció van intervenir nombrosos artesans, entre ells el Mestre Enrique, Juan Pérez, Pedro Sánchez, Joan, Simó i Francisco de Colònia i Juan de Vallejo, els escultors Gil i Diego de Siloé, el pintor Alonso de Sedano i el mestre vidrier Arnau de Flandes. El exterior destaca por el armónico conjunto de sus líneas. L'exterior destaca per l'harmònic conjunt de les seves línies. La façana principal consta de tres parets laterals en els quals s'obren altres tantes portes, flanquejats els laterals per esveltes torres rematades amb els característics capitells o agulles-aixecades a mitjan segle XV per Juan de Colònia, a instàncies del bisbe Alonso de Cartagena que, amb les torretes de la Capella del Condestable i la llanterna del Creuer, formen un conjunt de belles proporcions. En els extrems de la nau transversal es troben les magnífiques portades gòtiques del Sacramental i de la Coronaria o dels Apòstols. Ja en el seu interior, destaca la Capella dels Condestable, construïda a finals del segle XV per Simón de Colònia per al Condestable de Castella don Pedro Fernández de Velasco, la Capella del Sant Crist de Burgos, la Capella de la Presentació, la Capella de la Visitació, la Capella de Sant Jaume i Sant Joan, on s'exposen valuoses peces del Museu Catedralici, la de Santa Anna o de la Concepció, manada construir pel Bisbe Don Luis d'Encunya, i la de Santa Tecla, decorada profusament amb les esplendors l'últim barroc. L'Escala Daurada és una obra sense parangó en l'art universal, realitzada per Diego de Siloé a principis del segle XVI.Sota la delicada llanterna del Creuer, construïda al segle XVI per Juan de Vallejo, descansen en senzill sepulcre Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, i la seva esposa Jimena.
CARTUJA DE MIRAFLORES
La seva primera construcció data de l'any 1401
ordenada pel rei Enrique
III , com a
palau per al descans i la caça. El seu fill Joan II lliuro aquest palau a l'Ordre dels Cartoixans amb
la intenció de convertir-lo en Panteó Reial. Després d'un incendi sofert en aquest Palau, Juan de
Colònia ,
recolzat per la Reina Isabel la
Catolica i
sobretot per Simon de
Colònia , s'inicia
l'any 1454 les obres de l'actual Cartoixa, inaugurant la seva església en l'any
1499. Aquest monument es troba
enclavat als afores de Burgos i per arribar a l's'ha de travessar el bonic parc
natural de Fonts Blanques. dijous, 30 de maig del 2013
VIATGE A LLORET DE MAR
Aquest any any hem anat de viatge de l'IMSERSO a Lloret. no teníem ganes de desplaçar-nos massa lluny i ho amb transport propi. És una opció que està bé, perquè et dóna molta més autonomia i no depens de ningú. Espero que en això no hi hagi més retallades, encara que ja sabem que ho fan per evitar que no hi hagi més atur en el sector serveis en temporada baixa, però està molt bé que ens hem puguem beneficiar. Els llocs que hem visitat ja els coneixíem però ens agradat visitar-ho amb tranquil·litat, llàstima que no hi anéssim quan a Girona era temps de flors, m'agrada molt la Costa Brava i Girona.
dissabte, 27 d’abril del 2013
M art Mònica
Els objectes són presonalitzats, per exemple, de la cadira es pot triar el color, el nom i el dibuix. Em podeu donar un dibuix que us agradi o jo us en puc buscar algun com vulgueu.
dijous, 28 de març del 2013
ALS AMICS DE L'ALBI
Fa molt de temps vaig exercir de mestra a la vila de l'Albi i hem conservat des de llavors l'amistat amb un grup d'amics que ens trobem algun cop per fer alguna menjada i passar-ho força bé. Els hi vull agrair la seva amistat i les bones estones que hem passat tots junts.
LA VILA DE L’ALBI
Fa uns anys mestra a la
vila de l’Albi vaig estar
allí el castell contemplaràs dalt del cim
allí el castell contemplaràs dalt del cim
la fresca marinada a la
tarda arriba aviat
l’acolliment i la seva
amistat és d’agrair
Per primavera veureu els ametllers florits
a l’estiu s’omple dels
fills de la vila
a la tardor les vinyes
s’omplen del dolç raïm
a l’hivern la mel de l’oli podràs gaudir
Ja fa molt de temps que
estava a l’escola ensenyant
els nens i nenes, pares
ja són amb petits
i encara avui perdura la
nostra amistat
és una alegria compartir
els àpats amb els amics.
L’Albi vila de Catalunya
prop de la serra de Prades
plens d’ametllers i
oliveres els plans i les vallades
els seus camps perfumats
de romaní, farigola i argelagues
si l’aneu a visitar de segur que hi voldreu tornar.
Ramona Capell
dilluns, 18 de març del 2013
DISNEYLAND PARÍS
La setmana passada vam estar amb les nostres netes i els seus pares a Disneyland París, no m'hagués imaginat la il·lusió i l'emoció que vaig experimentar infiltrant-me en el món de la fantasia de Disney.
Em vaig tornar un infant en molts moments dins dels contes junt amb els personatges d del món de Disney.
Ens va nevar i feia molt de fred, però li va afegir un paisatge preciós i potser irrepetible com podreu veure en les fotos. Segurament no hi tornarem, però us aconsello que si teniu nens o nenes entre 4 i 14 anys, hi aneu.
Em vaig tornar un infant en molts moments dins dels contes junt amb els personatges d del món de Disney.
Ens va nevar i feia molt de fred, però li va afegir un paisatge preciós i potser irrepetible com podreu veure en les fotos. Segurament no hi tornarem, però us aconsello que si teniu nens o nenes entre 4 i 14 anys, hi aneu.
divendres, 8 de febrer del 2013
VISITA A SEVILLA
Fa pocs dies vam visitar la ciutat de Sevilla. No hi havia estat mai i m'he quedat parada de les grans coses que es poden visitar, hi hem estat 5 dies i ens ha quedat un munt de monuments, jardins i museus per visitar. És preciosa i la cançó té raó "Sevilla tiene un color especial", llàstima de la vaga de la recollida d'escombraries, estava bruta. Teniem l'hotel al típic barri de Triana, o sigui que estàvem al mig del meollo que es diu, la veritat és que érem prop del centre i era molt fàcil desplaçar-nos. El menjar boníssim i molt d'ambient.
divendres, 1 de febrer del 2013
FESTA DE LA SEGA DE L'ARRÒS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)