dissabte, 1 de juny del 2013

VIATGE A BURGOS

El passat 25 i 26 de maig vam participar en la sortida organitzada per l'Associació de dones JUNIETA i va estar molt interessant i plena. Em va agradar molt però vaig trobar a faltar una mica més de temps lliure.
Aquests va ser  els llocs que vam visitar.

CATEDRAL DE SANT DOMINGO DE LA CALZADA

La Catedral de Sant Domingo de la Calzada està situada a la vila de Sant Domingo de la Calzada de la Rioja , ( Espanya ). Des de 1959 , te el títol de cocatedral junt a la de Logroño y la de Calahorra . Des 1959 , té el títol de cocatedral juntament amb la de Logronyo i la de Calahorra.

La primitiva església romànica va ser construïda, sota l'advocació del Salvador i Santa Maria, a la qual Alfonso VI , va realitzar la donació d'un terreny, per a la seva construcció en 1098 .

Va ser consagrada 1106 pel bisbe Don Pedro Nazar, convertint-se en Col · legiata cap 1158 i Catedral després de 1232 , sent des de llavors seu del bisbe de Calahorra-La Calzada.

 La construcció de l'església actual, va començar en 1158, mantenint la majoria de l'antiga, aquests treballs van ser dirigits pel mestre Garçion. En el siglo XVI ,, la part dreta del transsepte , va ser elevada per realitzar la tomba de Santo Domingo.

Està construïda com una església de peregrinatge, ja que es troba en el camí francès a Santiago de Compostela , amb un característic deambulatori , després de l'altar major, que permet la circulació dins de la catedral.
 El temple va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931
 
 


 
 
ATAPUERCA
Atapuerca és un tresor arqueològic de dimensions difícilment estimables.  No es tracta d'un jaciment més, ja que conté la història de la humanitat des de fa aproximadàment 1.500.000 anys.


  No hi ha un lloc a tot Europa comparable a aquest verger d'ossos i fòssils que amaga innombrables restes humans i animals dels pobladors de la Serra d'Atapuerca prehistòrica.

 El límit d'aquestes troballes es desconeix ja que, metre a metre i any rere any, els investigadors escriuen una pàgina més d'aquesta completa enciclopèdia.

  Quatre espècies diferents d'homínids-descobertes, per ara - van deixar el seu rastre en aquesta petita porció de la província de Burgos, declarada en 2000 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

  Avui, només un any després del trenta aniversari de la primera troballa en l'excavació, aquesta regió muntanyenca d'Atapuerca segueix oferint l'home del segle XXI totes les seves possibilitats.  Però el millor de tot és que la muntanya màgica es pot visitar i gaudir.


A pocs quilòmetres de la capital burgalesa i al Camí de Sant Jaume, el viatger té al seu abast una infinitat d'activitats en un entorn natural i cultural, condimentat de l'excel · lent gastronomia local.

 

BURGOS: "Terra de Castells"

Potser el seu nom no ha transcendit fora d'Espanya tant com justament hauria correspost a una ciutat de tal bellesa i encant. És per això que la considerem una pista secreta per conèixer una pedra preciosa de l'època gòtica, tan sorprenent a la capital com a la seva província.

 La primera impressió que s'emporta un de Burgos és la seva bellíssima Catedral dominant la ciutat i la seva essència: Gòtica, senyorial i laboriosa.. Al seu voltant s'estén un casc antic perfectament conservat, on encara es poden apreciar les muralles. S'hi respira l'herència de glòries passades, i el burgalès, sobri i rialler alhora, es presenta encantador i amigable.


La seva antiga i rica història s'ha forjat en pedra algunes de les més sorprenents meravelles de l'arquitectura espanyola, no en va, aquí trobem la llavor de Castella, origen del que és avui Espanya.  A Burgos va néixer el comte Fernán González, fundador del comtat i posteriorment regne castellà i el Cid, heroi nacional, que va campar contra els moros en època de Reconquesta.  I si de tot això no haguessin quedat tan imponents castells i monestirs, podríem pensar que tot és llegenda.. Però la història es renova davant la nostra sorpresa quan en aquests colpidors paratges, trobem l'empremta dels personatges que tant havíem llegit, recordant aquesta visita com una cosa entranyable i inoblidable.

CATEDRAL DE BURGOS

 La primera pedra del temple va ser col · locada en 1221 pel rei Sant Ferran i el bisbe Don Maurici, consagrant solemnement l'any 1260. En la seva construcció van intervenir nombrosos artesans, entre ells el Mestre Enrique, Juan Pérez, Pedro Sánchez, Joan, Simó i Francisco de Colònia i Juan de Vallejo, els escultors Gil i Diego de Siloé, el pintor Alonso de Sedano i el mestre vidrier Arnau de Flandes. El exterior destaca por el armónico conjunto de sus líneas. L'exterior destaca per l'harmònic conjunt de les seves línies.  La façana principal consta de tres parets laterals en els quals s'obren altres tantes portes, flanquejats els laterals per esveltes torres rematades amb els característics capitells o agulles-aixecades a mitjan segle XV per Juan de Colònia, a instàncies del bisbe Alonso de Cartagena que, amb les torretes de la Capella del Condestable i la llanterna del Creuer, formen un conjunt de belles proporcions.  En els extrems de la nau transversal es troben les magnífiques portades gòtiques del Sacramental i de la Coronaria o dels Apòstols.  Ja en el seu interior, destaca la Capella dels Condestable, construïda a finals del segle XV per Simón de Colònia per al Condestable de Castella don Pedro Fernández de Velasco, la Capella del Sant Crist de Burgos, la Capella de la Presentació, la Capella de la Visitació, la Capella de Sant Jaume i Sant Joan, on s'exposen valuoses peces del Museu Catedralici, la de Santa Anna o de la Concepció, manada construir pel Bisbe Don Luis d'Encunya, i la de Santa Tecla, decorada profusament amb les esplendors l'últim barroc. L'Escala Daurada és una obra sense parangó en l'art universal, realitzada per Diego de Siloé a principis del segle XVI.Sota la delicada llanterna del Creuer, construïda al segle XVI per Juan de Vallejo, descansen en senzill sepulcre Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, i la seva esposa Jimena.


ComCARTUJA DE MIRAFLORES
 La seva primera construcció data de l'any 1401 ordenada pel rei Enrique III , com a palau per al descans i la caça. Su hijo Juan II entrego dicho palacio a la Orden de los Cartujos con la intencion de convertirlo en Panteón Real. El seu fill Joan II lliuro aquest palau a l'Ordre dels Cartoixans amb la intenció de convertir-lo en Panteó Reial. Tras un incendio sufrido en este Palacio, Juan de Colonia , apoyado por la Reina Isabel la Catolica y sobre todo por Simon de Colonia , inicia en el año 1454 las obras de la actual Cartuja, inaugurando su iglesia en el año 1499. Després d'un incendi sofert en aquest Palau, Juan de Colònia , recolzat per la Reina Isabel la Catolica i sobretot per Simon de Colònia , s'inicia l'any 1454 les obres de l'actual Cartoixa, inaugurant la seva església en l'any 1499. Dicho monumento se encuentra enclavado en las afueras de Burgos y para llegar a el se debe atravesar el bonito parque natural de Fuentes Blancas. Aquest monument es troba enclavat als afores de Burgos i per arribar a l's'ha de travessar el bonic parc natural de Fonts Blanques. 








A l'església es poden veure setials renaixentistes i gòtics, el Mausoleu del Rei Joan II de Castella i la seva esposa, obra de Gil de Siloé , el retaule de la Cartoixa, de Gil de Siloe i D. de la Cruz , del que se dice que fue dorado con el primer oro llegado de América, un tríptico flamenco y la tumba del Infante don Alfonso, tambien obra de Siloé. de la Creu , del qual es diu que va ser daurat amb el primer or arribat d'Amèrica, un tríptic flamenc i la tomba de l'Infant don Alfonso, també obra de Siloé. La iglesia posee vidrieras flamencas del siglo XV y españolas del XVII. L'església posseeix vidrieres flamenques del segle XV i espanyoles de la XVII